Reflexions sobre la transformació de l’arquitectura de la informació (AI)

De gran vull ser cal·lígrafa, ordenada i més alta. De moment mesuro el que mesuro (no ho repetiré) i dissenyo coses (o és el que li dic a la meva mare) a Optimyzet. Lo de ser ordenada, encara no ho contemplo… En fi, que la meva relació amb l’ordre és complicada.

És per això pel que he posat el focus en l’Arquitectura de la Informació (en comptes d’ordenar les samarretes de la meva còmoda). En el meu primer any com a dissenyadora UX he volgut aprofundir en el tema i em trobo que, cada vegada més, les grans empreses innoven i s’atreveixen a trencar les regles quant a AI.

Aquestes reflexions vénen a col·lació de llegir aquest post: Thoughts on the Impending Death of Information Architecture. Reflexions sobre la imminent mort de l’Arquitectura de la Informació. He canviat imminent mort per transformació. També vaig pensar a posar que no estava morta, que estava prenent canyes… Bromes a part, aquest article és de 2006, i m’ha fet reflexionar sobre les noves estructures al món digital.

Em vénen al cap exemples com la campanya d’Ikea, en la qual trenca amb la nomenclatura natural dels productes, i els nomena com a necessitats. Això és més un experiment meravellós de SEO, val, no és AI. I lògicament va ser una campanya puntual. Però al cap i a la fi, és donar-li més importància a l’ontologia (nova paraula en la meva CPU) que a la taxonomia. La necessitat per sobre de la categorització (usuari 1  –  ordre 0).

Un altre exemple que em fascina és Spotify. Com les llistes, a més de per gènere, es classifiquen per moments d’usuaris. Moments que podem identificar clarament com a nostres. Com categoritzes moments? Poses la llista “Les típiques cançons que no saps com es diuen i trigues la vida buscant-la” al costat de la de “Jo era un putu rocker dels noranta“? Aquí en aquest post, Javier et dóna consells i t’anima a crear la teva per col·leccionar followers.

Quan un usuari aterra en una web que no coneix, veu el cercador com un flotador salvavides. En l’article, Joshua Porter fa la clara comparativa de Yahoo vs Google. Yahoo, a més de tenir el cercador, intenta crear una estructura en la qual l’usuari ha de triar el calaix que obrir per buscar. Em pregunto el percentatge de clicks de la cerca en els “calaixos” o en el cercador… Mentre que Google (gràcies al seu algorisme de Pagerank) es rendeix davant la necessitat de l’usuari. Això fa que visualitzi Yahoo com el quadre d’aplicacions de llum del passadís de camí a l’oficina, i a Google com a algú apagant la llum amb un aplaudiment.

Cercador Yahoo (quadre d’aplicacions de llum del passadís) vs Google (clap!).

Al final estem en una contínua cerca de la personalització i ‘customització’ absoluta de l’experiència d’usuari. I quina millor manera que els mateixes usuaris facin aquesta categorització sobre la base de la seva experiència real. ‘El poble ha parlat’. En comptes d’establir relacions ‘objectives’ a través de taxonomies, establim relacions subjectives per la nostra pròpia experiència que es repetirà en un altre usuari, és a dir folcsonomía (#newword). Quin ordre ni què romanços, escoltem la veu dels usuaris. Tot això cobra molt més sentit (i seny) en aquest article sobre folcsonomía i la seva relació amb les etiquetes i les taxonomies.

No sé si morta o de parranda, però l’AI en el context de societat actual posa de manifest que cal anar més enllà. Si existeixen tipografies, logotips o fins i tot música, que perdura en el temps, no és d’estranyar que passi el mateix amb l’arquitectura de la informació. Es podria dir que és com la columna vertebral d’un projecte digital. Això no significa que no puguem explorar altres opcions. Tot està en un constant canvi (i sí, a una velocitat que aclapara), però no per això hem de deixar d’explorar altres opcions que acompanyin i enriqueixin una bona AI amb la finalitat de millorar l’experiència de l’usuari.

En definitiva, potser el millor serà no perdre el costum d’ordenar les samarretes de la meva còmoda (i fer-ho més sovint), però també buscar altres folcsonomíes… o agafar-me per wallapop un bon “penja-robes”.

Eva Albors
UI/UX designer a Optimyzet